La tesi doctoral

La pregunta

La pregunta que guia la recerca és aquesta:

Com poden contribuir els mitjans de comunicació públics a reduir els estereotips capacitistes a través de la representació i la presència de les persones amb discapacitat?

Per què els mitjans públics

Fins ara, la recerca sobre mitjans i discapacitat s’ha centrat sobretot en l’accessibilitat tècnica i en els llibres d’estil. La presència i la representació de les persones amb discapacitat s’han estudiat molt menys, i a l’Estat no hi ha estudis específics sobre les obligacions dels mitjans públics envers la discapacitat.

Els mitjans públics tenen més obligacions que els privats: han de reflectir la diversitat de la societat. La UNESCO (2025) els demana que augmentin la presència de les persones amb discapacitat, que n’ofereixin una representació lliure d’estereotips i que en tinguin una gestió inclusiva.

Els casos

Estudio tres corporacions audiovisuals públiques:

• RTVE, la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, per la seva cobertura estatal i perquè ha desenvolupat per reglament el dret d’accés.
• La CCMA, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i EITB, Euskal Irrati Telebista, per la seva trajectòria, la seva plantilla, la seva oferta de canals i serveis i la seva audiència.

També analitzo els serveis de verificació de RTVE, de la CCMA i de l’agència EFE (EFE Verifica), per saber com tracten la desinformació sobre la discapacitat. El treball de camp es fa entre la tardor del 2026 i el primer semestre del 2027.

Objectius

L’objectiu principal és analitzar com els mitjans públics poden contribuir a reduir els estereotips capacitistes a través de la representació i la presència de les persones amb discapacitat, en el marc de les seves missions de servei públic. Per fer-ho, la tesi vol:

1. Identificar les obligacions de servei públic de RTVE, la CCMA i EITB envers la representació i l’accés de les persones amb discapacitat.
2. Avaluar si es compleixen, sobretot pel que fa a la participació de les persones amb discapacitat en la gestió dels mitjans i en la producció de continguts.
3. Analitzar com es representa la discapacitat en els continguts i identificar-hi estereotips capacitistes.
4. Examinar els mecanismes que tenen els mitjans per garantir una representació no capacitista i valorar-ne l’efectivitat.
5. Proposar un marc de bones pràctiques per a una representació inclusiva i sense estereotips.
6. Determinar si la discapacitat és un eix temàtic dels serveis de verificació.
7. Investigar com es representa la discapacitat en les narratives de desinformació.

Com ho investigo

Faig servir una metodologia qualitativa amb tres tècniques:

• Anàlisi documental de la literatura acadèmica; dels tractats, les lleis i les normes, en cinc nivells (internacional, europeu, estatal, català i basc), i dels informes dels organismes reguladors, dels observatoris i dels mateixos mitjans.
• Entrevistes en profunditat a responsables dels mitjans públics i dels serveis de verificació, a organismes reguladors, a entitats que promouen la diversitat i a organitzacions de persones amb discapacitat.
• Anàlisi de contingut, des de l’anàlisi crítica del discurs, de la ficció de producció pròpia i dels continguts dels serveis de verificació.

Primers resultats

Els primers resultats, sobre RTVE, indiquen que les normes tracten les persones amb discapacitat sobretot com a audiència. L’accessibilitat dels continguts té quotes i supervisió, però la presència i la representació sense estereotips es queden en principis, sense indicadors que en permetin verificar el compliment.

Són resultats preliminars. La recerca continua amb la CCMA i EITB.

Marc teòric

La tesi s’assenta sobre tres pilars:

• Els estudis de la discapacitat, amb una classificació pròpia dels models d’interpretació de la discapacitat.
• Els estudis sobre mitjans i discapacitat, amb un estat de la qüestió a partir de 79 articles acadèmics i 38 obres més.
• La teoria sobre els mitjans de servei públic, en què la diversitat és un valor central i el dret d’accés en garanteix una part.

Calendari

• Curs 2024-2025: inici del doctorat.
• Octubre del 2024: conveni de col·laboració entre la UAB i la Fundación ONCE.
• 2025: la tesi esdevé un doctorat industrial.
• 2025-2026: marc teòric.
• Tardor del 2026: entrevistes en profunditat.
• 2027: anàlisi de contingut i estada de recerca internacional.

El doctorat industrial

Aquesta tesi es fa dins del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, que impulsa recerques fetes en col·laboració entre una universitat i una empresa o una entitat. En aquest cas, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundación ONCE. Pots consultar la fitxa del projecte al web de Doctorats Industrials.

• Direcció: doctora Mercè Díez Jiménez (UAB).
• Tutoria: doctora Isabel Fernández Alonso (UAB).
• Tutoria a la Fundación ONCE: doctora Lourdes González Perea.

Per què «persones amb discapacitat»

El meu treball de final de màster parlava de «diversitat funcional». A la tesi faig servir «persones amb discapacitat», que és el terme de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, coherent amb el marc legal i amb el moviment associatiu, i alineat amb el model relacional nòrdic. «Diversitat funcional» ha rebut crítiques perquè no supera els pressupòsits del model mèdic. És una tria que depèn del context, i la tesi n’explica els motius.

Referències

UNESCO. (2025). Igualdad para las personas con discapacidad en los medios: Representación | Accesibilidad | Gestión. UNESCO. https://doi.org/10.58338/GSVF7613